Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

bolet

1 1 m. [BO] [BOB] [LC] Cos fructífer d'un fong basidiomicet o ascomicet, carnós, suberós o gelatinós, que es forma a partir del miceli, gairebé sempre en contacte amb l'exterior.
1 2 m. pl. [BO] [BOB] [LC] pop. Fong, floridura. Si no et rentes et sortiran bolets. Hi ha una humitat a la paret i s'ha cobert de bolets. El pa no es pot aprofitar: hi han sortit bolets.
1 3 [BOB] bolet amarg Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de bona mida, de carn molt amarga, freqüent als boscos mediterranis (Leucopaxillus gentianeus).
1 4 [BOB] [LC] bolet blanc a) Pebràs.
1 4 [BOB] bolet blanc b) Farinera.
1 5 [BOB] [LC] bolet cabriter Rossinyol 2 1.
1 6 [BOB] [LC] bolet carner Bolet comestible del grup dels basidiomicets, lignícola, de cos fructífer carnós i recobert totalment d'acícules (Hericium erinaceum i espècies afins).
1 7 [BOB] [LC] bolet d'agulles Llengua de bou.
1 8 [BOB] [LC] bolet d'agulles ferruginós Bolet del grup dels basidiomicets, brunenc i suberós, amb agulletes brunes portades per un barret turbinat (Hydnellum ferrugineum).
1 9 [BOB] [LC] bolet d'agulles rufescent Bolet del grup dels basidiomicets, semblant a la llengua de bou però d'un to més pujat (Hydnum rufescens).
1 10 [BOB] [LC] bolet d'àlber Pollancró 1.
1 11 [BOB] [LC] bolet d'alzina Flota de surera.
1 12 [BOB] [LC] bolet d'esca a) Bolet de soca de l'ordre de les porials, perenne, la carn del qual, prèviament assecada o torrada, s'emprava antigament per a encendre foc (Fomes fomentarius).
1 12 [BOB] [LC] bolet d'esca b) Bolet emprat per a encendre foc.
1 13 [BOB] [LC] bolet d'esca cremat Bolet de soca de l'ordre de les porials, de color gris (Bjerkandera adusta).
1 14 [BOB] [LC] bolet d'esca de verger Bolet de soca dels fruiters.
1 15 [BOB] [LC] bolet d'esquirol Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de l'ordre de les tricolomatals, vernal, de barret convex, quan és tendre, i després aplatat, boterut i de color de pissarra (Hygrophorus marzuolus).
1 16 [BOB] [LC] bolet d'oliu Gírgola d'olivera.
1 17 [BOB] bolet d'om Orellana 3.
1 18 [BOB] [LC] bolet d'or Ou de reig.
1 19 [BOB] [LC] bolet d'orella a) Orellana 3.
1 19 [BOB] bolet d'orella b) Gírgola 1.
1 20 [BOB] [LC] bolet d'ou a) Ou de reig.
1 20 [BOB] bolet d'ou b) Molleric.
1 20 [BOB] bolet d'ou c) Sureny.
1 21 [BOB] [LC] bolet d'ovella Bolet de l'ordre de les tricolomatals, brunenc i llenegós, amargant, que forma micorrizes amb el pi (Tricholoma fracticum i espècies afins).
1 22 [BOB] [LC] bolet de bou Sureny.
1 23 [BOB] [LC] bolet de cabra Lleterola vera.
1 24 [BOB] bolet de camí Terrerol 1 2.
1 25 [BOB] [LC] bolet de camp Camperol 3.
1 26 [BOB] [LC] bolet de castanyer Gírgola de castanyer.
1 27 [BOB] [LC] bolet de crosta Bolet de soca, de barret semicircular, cobert d'una crosta bruna (Ganoderma applanatum).
1 28 [BOB] [LC] bolet de femer Bolet del gènere Coprinus, del grup dels basidiomicets, sense interès culinari, de barret amb plecs radials, espores negres i làmines deliqüescents, que creix en substrats rics en matèria orgànica.
1 29 [BOB] [LC] bolet de femer clapat Bolet de femer amb clapes blanques sobre el barret negre (Coprinus picaceus).
1 30 [BOB] [LC] bolet de femer prisat Bolet de femer de barret delicat, solcat de plecs radials (Coprinus plicatilis).
1 31 [BOB] bolet de fems a) Bolet de femer.
1 31 [BOB] bolet de fems b) Bolet de tinta.
1 32 [BOB] [LC] bolet de ginesta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, semblant al fals carlet (Entoloma clypeatum).
1 33 [BOB] [LC] bolet de greix Bolet primaveral del grup dels ascomicets, semblant a una múrgola, de barret arrodonit i brunenc, amb aspecte de cervell, sovint tòxic, però comestible si prèviament ha estat assecat (Gyromitra esculenta).
1 34 [BOB] [LC] bolet de l'espinacal Gírgola de panical.
1 35 [BOB] [LC] bolet de la palla d'arròs Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama amb una gran volva, que hom conrea sobre palla d'arròs o altres residus agrícoles (Volvariella volvacea).
1 36 [BOB] [LC] bolet de mantellina Cortinari.
1 37 [BOB] bolet de neu Bolet d'esquirol.
1 38 [BOB] [LC] bolet de noguera Bolet de soca, comestible quan és tendre, que forma uns grans barrets d'inserció lateral, recoberts d'esquames característiques i sovint superposats (Polyporus squamosus).
1 39 [BOB] bolet de panical Gírgola de panical.
1 40 [BOB] [LC] bolet de pi Bolet del grup dels basidiomicets, groc i amargant, que sovint fa flotes formades per molts individus (Hypholoma fasciculare).
1 41 [BOB] [LC] bolet de pi rogenc Bolet del grup dels basidiomicets, semblant al bolet de pi, però de barret més gros i vermellós, que forma flotes sobre la fusta dels planifolis (Hypholoma sublateritium).
1 42 [BOB] [LC] bolet de pila Gírgola de bruc.
1 43 [BOB] [LC] bolet de poll [o bolet de polla, o bolet de pollanc] Pollancró 1.
1 44 [BOB] [LC] bolet de porc Camperol 3.
1 45 [BOB] bolet de roc Bolet de l'ordre de les pluteals, de peu blanc, làmines rosades i olor de farina (Entoloma lividoalbum).
1 46 [BOB] [LC] bolet de saüquer Orella de Judes.
1 47 [BOB] [LC] bolet de Sant Jordi Moixernó 1.
1 48 [BOB] [LC] bolet de soca Bolet que creix sobre la fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
1 49 [BOB] [LC] bolet de soca de colors Bolet de soca zonat.
1 50 [BOB] bolet de soca de pi Bolet de pi.
1 51 [BOB] bolet de soca dels fruiters Bolet de soca del grup dels basidiomicets, que ataca els fruiters de pinyol i els ametllers, sobre els quals forma fructificacions de color canyella, gruixudes, cobertes de porus (Phellinus tuberculosus).
1 52 [BOB] [LC] bolet de soca rosat Bolet de soca del gènere Pluteus, del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama central, que viu sobre fusta molt alterada.
1 53 [BOB] [LC] bolet de soca vellutat Bolet de soca del grup dels basidiomicets, en forma de consola de color brunenc, cutícula amb pèls rígids i carn esponjosa (Inonotus hispidus).
1 54 [BOB] [LC] bolet de soca zonat Bolet de soca de l'ordre de les porials, amb porus, de barret prim semicircular, amb zones concèntriques vellutades de diversos colors (Trametes versicolor).
1 55 [BOB] [LC] bolet de socarrada Socarrell 1.
1 56 [BOB] [LC] bolet de tinta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de barret cilíndric cobert de fibres blanques que, en madurar, es converteixen en un suc negre que era emprat com a tinta, que apareix en els sòls ben adobats (Coprinus comatus).
1 57 [BOB] [LC] bolet de tinta tòxic Pixacà 2 2.
1 58 [BOB] [LC] bolet de vaca Bolet de l'ordre de les cortinarials, de grandària mitjana, de barret viscós i cama amb un ampli bulb marginat, de color ocre lleonat i làmines taronja, freqüent als alzinars i boscos mixtos (Cortinarius fulmineus i espècies afins).
1 59 [BOB] bolet de xop Pollancró 1.
1 60 [BOB] bolet del dimoni Matagent.
1 61 [BOB] bolet fort Pebràs 1.
1 62 [BOB] bolet groc Molleric.
1 63 [BOB] [LC] bolet lletereser Rovelló de cabra.
1 64 [BOB] [LC] bolet pebrer Pebràs lleter.
1 65 [BOB] bolet pudent Ou del diable.
1 66 [BOB] bolet rialler Bolet de l'ordre de les cortinarials, de color groc, que forma flotes sobre soques en descomposició i pot ésser al·lucinogen (Gymnopilus spectabilis).
1 67 [BOB] [LC] bolet terrolenc Camperol 3.
2 1 m. [ED] [LC] Barret tou rodó.
2 2 m. [AGP] Afàs.
3 m. [LC] Persona menuda.
4 m. [LC] Cop donat al cap d'algú amb la mà.
5 m. [LC] Element aïllat o discordant respecte del context o de l'entorn en què es troba. Aquell edifici modern era un bolet enmig del barri vell.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions